Què és la impressió offset?

En anteriors publicacions hem compartit les diferències entre la impressió offset i la impressió digital. No obstant això hem cregut oportú profunditzar una mica més sobre el mètode offset (òfset).

L’òfset és un mètode d’impressió inspirat en la litografia. La paraula litografia té el seu origen en el grec lithos “pedra”, i graphos “escriptura”. Clàssicament s’esculpia una pedra calcària que s’emprava per estampar per simetria una imatge o text sobre una superfície. Amb el temps la pedra es va substituir per la planxa.

El procediment òfset (o òfset) es basa en el principi de “repulsió recíproca de l’aigua i dels elements grassos“. O dit d’una altra manera, en la no solubilitat d’una tinta grassa amb una zona humida de la superfície que es vol marcar.

A diferència de la litografia clàssica, en el mètode offset el paper no rep la imatge directament de la planxa sinó d’una mantellina elàstica de cautxú mitjançant un tercer cilindre interposat entre la planxa i el paper. I amb el qual s’aconsegueix un tiratge indirecta homogènia de molta precisió.

Les tècniques i procediments per poder fer impressió òfset han evolucionat molt amb els anys i poden arribar a ser molt complexos. No obstant això, el principi bàsic sempre és el mateix. Hem trobat un escrit de Gustavo Sánchez Muñoz que ho explica d’una manera molt aclaridora i que compartim a continuació:

1. Es prepara la planxa. Té zones que repel·leixen l’aigua (hidròfugues) i zones que l’admeten o atrauen (hidròfiles). Les zones que la repel·leixen seran les que prenguin la tinta (que és de tipus gras).
2. La planxa de col · loca sobre el cilindre portaforma o portaplancha (01) i s’enganxa el paper (06) al sistema.
3. Un cop en marxa, els cilindres de mullat (02) humitegen amb una solució especial les zones de la planxa que han de rebutjar la tinta. Les zones que es van a imprimir estan preparades per rebutjar l’aigua i queden sense humitejar.
4. La planxa segueix girant fins arribar als cilindres d’entintat (03), que dipositen una tinta greix a la planxa. Com l’aigua repel·leix la tinta, la planxa només pren tinta on es va a imprimir (o sigui: a les zones no “mullades”).
5. La planxa, ja entintada, segueix girant i entra en contacte amb el cilindre portacaucho (o4), la superfície de cautxú o similar és la mantellina. La imatge queda impresa de forma invertida (en mirall) en aquest cilindre, que gira en sentit contrari a la planxa.
6. El paper (06) passa entre el cilindre portacaucho i el cilindre d’impressió (05), que serveix per pressionar el paper contra la mantellina.
7. El paper rep la imatge de tinta de la mantellina, que la traspassa ja en forma correcta (sense invertir), i surt ja imprès (07).

Com podeu observar, una màquina d’impressió òfset és complexa. Ha de ser voluminosa i això té un cost en la mateixa màquina però també a les instal·lacions. Per a que funcioni amb normalitat és primordial preparar a consciència i fer un bon manteniment en què es greixa periòdicament, es revisa el sistema humectador, es revisa el cilindre de cautxú i es neteja el cilindre impressor, s’ha de tenir cura de la pressió entre cilindres, … Tot plegat fa que el cost d’arrencada sigui elevat. No obstant això, quan es posa a treballar és el sistema més adequat per fer grans tirades i de gran qualitat.