Titivilus, “El follet de la impremta”

Després de passar el corrector i llegir el mateix document unes quantes vegades finalment et decideixes i envies el teu projecte a la impremta. Han estat mesos d’esforç i com a bon eneatip 1 vols que tot quedi perfecte. Et fixes en la tapa dura, la rugositat del paper al tacte, el correcte maquetat del llibre. T’adones d’una errata que no hi hauria de ser. Com és possible?

Titivillus in culpa est

La història de Titivillus es remunta als temps medievals. L’escriptura es reservava als clergues i lletrats, i els monjos eren els responsables de la seva preservació mitjançant l’elaboració de manuscrits que majoritàriament eren còpies d’altres obres ja existents.

Les faltes d’ortografia, concentració i mala interpretació eren comunes. Abans que admetre l’error, era més pràctic culpar un “ens demoníac” que incitava l’equivocació abans que a un mateix. I es va començar a popularitzar Titivillus, el diable notari o dimoni de les errades.

Després va arribar la impremta de Gutenberg i les errades es van multiplicar. Titivillus va romandre a la cultura popular.

Titivillus és també digital

És arriscat parlar-ne especialment quan t’exposes a escriure en un bloc 😉 Titivillus pot estar amagat.

Els processadors de text disposen de correctors ortogràfics, eines de sinònims, correcció automàtica i eines de censura.

Però no són suficients. Els correctors tenen limitacions que faran que una supervisió sigui sempre necessària:

• No distingeixen els accents.
• No recomanen signes de puntuació.
• No tenen en compte el context.
• Només constaten que una paraula existeix a un diccionari.

–
Benvolguts lectors i clients,

L’ortografia és important. Com reviseu els vostres escrits abans d’enviar-los a impremta?

Recordeu que estem a la vostra disposició per les vies habituals de contacte.